{"id":25288,"date":"2024-05-07T12:15:54","date_gmt":"2024-05-07T11:15:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cinc.com\/?p=25288"},"modified":"2024-05-09T08:50:06","modified_gmt":"2024-05-09T07:50:06","slug":"entrevista-a-la-cubana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/entrevista-a-la-cubana\/","title":{"rendered":"Entrevista a La Cubana"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Any de fundaci\u00f3:<\/strong> 1980.<br><strong>Sector:<\/strong> Espectacles (teatre).<br><strong>Ubicaci\u00f3:<\/strong> L\u2019Hospitalet de Llobregat<br><strong>Sitio web:<\/strong> <a href=\"https:\/\/www.lacubana.es\/es\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">https:\/\/www.lacubana.es\/es\/<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Entrevistem en Jordi Mil\u00e1n, director i creador de la companyia de teatre La Cubana.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\">A qu\u00e8 es dedica La Cubana? Com us definir\u00edeu i quina \u00e9s la vostra filosofia?<\/h4>\n\n\n\n<p>La Cubana \u00e9s una companyia de teatre creada a Sitges el 1980. Ens definim com una companyia poc convencional a qui li apassiona el teatre. Ens considerem \u201cteatreros\u201d: ens agrada la part m\u00e9s creativa del teatre i aprenem cada dia d\u2019aquest ofici.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Podr\u00edem dir que la filosofia de la casa \u00e9s molt artesanal, \u201cfait \u00e0 la main\u201d. Tamb\u00e9 d\u2019aventura: saps quan comen\u00e7a un nou projecte, per\u00f2 no saps mai quan acabar\u00e0. Ens deixem emportar per la fantasia i ens basem en la idea que tot \u00e9s possible, que amb il\u00b7lusi\u00f3 pots fer moltes coses.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\">Com van ser els or\u00edgens La Cubana?<\/h4>\n\n\n\n<p>La companyia va n\u00e9ixer a Sitges l\u2019any 1980. Tot va comen\u00e7ar com un joc, com un grup de teatre amateur, i f\u00e8iem teatre com un hobbie. M\u00e9s tard, el 1983, en el marc del Festival de teatre de Sitges, vam fer l\u2019espectacle de carrer \u201cCubanas Delikatessen\u201d, que va tenir molt d\u2019\u00e8xit. Ho va veure l\u2019Hermann Bonn\u00edn, que llavors era director del Centre Dram\u00e0tic de la Generalitat de Catalunya, i ens va proposar de fer-ho a Barcelona. A m\u00e9s a m\u00e9s, tamb\u00e9 donava la casualitat que en aquell moment a Barcelona se celebrava un congr\u00e9s de programadors de tot Espanya que van poder veure el nostre espectacle, els va agradar i ens van demanar que f\u00e9ssim el mateix a les seves ciutats per ensenyar-ho a tota Espanya, i vam dir que s\u00ed.<\/p>\n\n\n\n<p>Tot aix\u00f2 ens va permetre donar-nos a con\u00e8ixer i comen\u00e7ar a professionalitzar-nos. Cadasc\u00fa tenia la seva feina i ofici, que vam deixar aparcats per aquell estiu. Jo, per exemple, vaig deixar la meva feina de dissenyador, vam fer un cop de cap i ens vam passar l\u2019estiu de gira per Espanya, fent teatre, all\u00f2 que m\u00e9s ens agrada. Per\u00f2 finalment no va ser nom\u00e9s un estiu: van ser dos anys i mig (perqu\u00e8 anava sortint un bolo darrere de l\u2019altre). Pens\u00e0vem que seria una cosa temporal, per\u00f2 ho vam anar enlla\u00e7ant Aix\u00ed que tota aquella aventura va prendre un rumb m\u00e9s professional.<\/p>\n\n\n\n<p>M\u00e9s tard, a l\u2019any 1986, vam tornar a fer teatre amb quatre parets amb un espectacle basat en l\u2019obre \u201cLa tempestat\u201d, de William Shakespeare. Va tenir molt \u00e8xit, i fins i tot vam anar a l\u2019estranger. En aquell moment alguns dels companys van decidir que plegaven, per\u00f2 uns quants vam continuar, i aix\u00ed hem continuat fins a dia d\u2019avui. I d\u2019aqu\u00ed ve tota la hist\u00f2ria de La Cubana, que va comen\u00e7ar fa gaireb\u00e9 45 anys.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\">D\u2019on sorgeix el nom de la companyia?<\/h4>\n\n\n\n<p>El nom de La Cubana neix perqu\u00e8 vol\u00edem que tingu\u00e9s a veure amb Sitges. A finals del segle XIX, a Sitges, i a una gran quantitat de pobles de la costa a Catalunya i a tota Espanya, la gent se n\u2019anava a fer fortuna a Cuba. La paraula \u201ccubano\u201d s\u2019utilitzava molt com a sin\u00f2nim de fam\u00edlia aventurera. De fet, Sitges est\u00e0 molt relacionada amb Cuba: els gegants del poble s\u00f3n uns \u201ccubanos\u201d, hi ha carrers amb noms de ciutats de Cuba i hi trobem palauets colonials. Llavors ens va semblar que aquesta expressi\u00f3 tenia molt a veure amb tota aquesta aventura, tot aquest joc que va comen\u00e7ar.<br><\/p>\n\n\n\n<p>A part d\u2019aix\u00f2, va donar la casualitat que la mare de la Vicky Planas, una de les actrius i fundadora de la companyia, tenia una botiga de roba que es deia \u201cModas Mercedes\u201d. Un dia van decidir pintar la botiga, i per treure la pintura antiga havien de fer servir un soplet per deixar la fusta neta. Doncs resulta que a sota de la fa\u00e7ana va apar\u00e8ixer el nom del comer\u00e7 anterior, que es deia \u201cLa Cubana\u201d. Ens vam adonar d\u2019aix\u00f2 una nit, mentre torn\u00e0vem animats en acabar un dels espectacles, tot parlant sobre els americans i els indians: vam passar davant de la botiga i vam veure l\u2019antic nom. I va ser com una mena d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3: tal com si se\u2019ns hagu\u00e9s aparegut la mare de D\u00e9u de Lourdes, se\u2019ns va apar\u00e8ixer el nom de La Cubana.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\">Quant de temps us porta preparar cadascun dels vostres espectacles? Quants anys de mitja en cartell els teniu? I a quines ciutats porteu els vostres espectacles?<\/h4>\n\n\n\n<p>Alguns espectacles ens han portat 5 o 6 mesos de preparaci\u00f3, i d\u2019altres, com \u201cCegada de amor\u201d, van trigar un any. I despr\u00e9s, els explotem molt: estem tres anys com a m\u00ednim amb el mateix espectacle, fem gira per tota Espanya a les principals capitals. A Barcelona, per exemple, 9 mesos o un any, a Madrid 7 mesos, Sevilla, Bilbao, un mes\u2026 Despr\u00e9s anem a llocs m\u00e9s petits, on hi estem quinze dies o una setmana.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\">Les Teresines han estat i encara s\u00f3n un dels personatges m\u00edtics de La Cubana. Tant, que ara llenceu un llibre sobre la seva biografia, \u201cVida de Teresina. Biografia autoritzada de les Teresines\u201d. D\u2019on va sortir la idea d\u2019aquests personatges i per qu\u00e8 creieu han tingut tant d\u2019\u00e8xit?<\/h4>\n\n\n\n<p>Les Teresines s\u00f3n tres germanes jubilades que viuen de l\u2019economia submergida al barri de Gr\u00e0cia de Barcelona. S\u00f3n dones que parlen tal com els surt, amb un llenguatge molt de carrer. Vam crear la sitcom Teresina S.A. sense grans pretensions al 1992, i la veritat \u00e9s que ha estat una s\u00e8rie que ha tingut molt de ress\u00f2 (\u00e9s un fen\u00f2men que a nosaltres encara resulta sorprenent). Per aix\u00f2 vam acordar fer el llibre \u201cVida de Teresina\u201d amb l\u2019editorial Penguin, sobre tot all\u00f2 que la gent no coneix de la vida d\u2019aquests personatges tan entranyables.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Podr\u00edem dir que tots som una mica com les Teresines: tots som bons, per\u00f2 amb un punt de dolenteria. S\u00f3n unes dones d\u2019empenta, catalanes, i aix\u00f2 no es pot traslladar a cap altre lloc, ni tampoc les podem equiparar al concepte espanyol de \u201cmaruja\u201d. Cada lloc t\u00e9 el seu propi estil, que es trasllada en la forma de fer i actuar dels personatges.<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019on surt el concepte &#8220;Teresina&#8221;? El vam inventar nosaltres, i va molt vinculat a Sitges. \u00c9s un tipus de senyora que ens va fer molta gr\u00e0cia. Coneix\u00edem a v\u00e0ries Teresines: la Teresina del ballet, la Teresina de la floristeria, la Teresina del modista\u2026 I sobre per qu\u00e8 s\u00f3n tres, ens vam inspirar en unes senyores que coneixia la meva fam\u00edlia, que eren tres germanes. Es deien \u201cLes Modestes\u201d (les anomen\u00e0vem aix\u00ed perqu\u00e8 el seu pare es deia Modest), i una d\u2019elles era separada i les altres solteres. Havien estat maquinistes de sabates i es dedicaven a fer jaquetes de pell.<br><\/p>\n\n\n\n<p>La tem\u00e0tica que es mostra a la s\u00e8rie sobre l\u2019economia submergida i les comandes que feien les Teresines \u00e9s real. En aquella \u00e8poca molta gent es dedicava a ensobrar des de casa, per exemple, i es guanyava la vida d\u2019aquesta manera, per aix\u00f2 vam decidir plasmar-ho a la s\u00e8rie. Nosaltres pertany\u00edem a una \u00e8poca en qu\u00e8 l\u2019economia submergida estava a flor de pell. Als anys 60, molta gent feia hores extres: treballaven en una botiga i en acabar anaven a una altre lloc, i aix\u00ed es guanyaven un sobresou.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\">Qu\u00e8 considereu que hi ha darrere de l\u2019\u00e8xit de la la companyia? Qu\u00e8 creieu qu\u00e8 us fa diferents o singulars respecte altres companyies de teatre?<\/h4>\n\n\n\n<p>El que ens diferencia d\u2019altres companyies \u00e9s que utilitzem molt l\u2019artesania, all\u00f2 que diuen els francesos \u201cfait \u00e0 la main\u201d. Basant-nos en la idea que tot \u00e9s possible. El teatre \u00e9s un art ef\u00edmer que es fa i es desf\u00e0 cada nit. Neix com una obra escrita, per\u00f2 despr\u00e9s s\u2019interpreta molts cops, i encara que cada nit sigui el mateix, cada dia \u00e9s diferent.<br>La forma d\u2019actuar tamb\u00e9 \u00e9s bastant peculiar, basada en el costumisme. Aquell \u201cteatre\u201d que tenim al nostre voltant: de la nostra fam\u00edlia, la nostra feina, que passa inadvertit com a teatre. Per\u00f2 \u00e9s teatre. Tot aix\u00f2 ens agrada reproduir-ho. Potser el teatre, com a teatre, no ho utilitza tant, perqu\u00e8 tot ha de ser dit i fet d\u2019una manera m\u00e9s curta, i en canvi nosaltres agafem tota aquesta forma de parlar m\u00e9s \u201cnormal\u201d, perqu\u00e8 la gent se senti identificada.<br><\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019aquesta manera, apropem els personatges, que a primera vista poden semblar estrafolaris o exagerats, per\u00f2 despr\u00e9s la gent surt al carrer i els veuen, s\u00f3n reals! I molta gent ens diu: aquest o aquella s\u2019assembla a tal personatge. Els agrada veure representada la sogra o el ve\u00ed en els nostres personatges. Poden semblar estrafolaris, per\u00f2 s\u00f3n reals. Al final, una persona ha d\u2019anar \u201cxuclant\u201d de tot arreu i de la vida mateixa, i el teatre s\u2019inspira en tot aix\u00f2.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 destacaria el fet que el p\u00fablic interactu\u00ef en els espectacles. Ens agrada la seva participaci\u00f3: no ens agrada for\u00e7ar, per\u00f2 s\u00ed la idea de jugar amb ells. De la mateixa manera que jug\u00e0vem a indis i americans de petits, on creaves un joc, i cadasc\u00fa assumia el seu rol, nosaltres juguem amb el p\u00fablic. I a la gent aix\u00f2 els agrada. Fins i tot hi ha molts que d\u2019entrada no estan disposats a jugar, per\u00f2 acaba entrant en el joc, com per exemple, a \u201cCampanades de boda\u201d, on els disfress\u00e0vem a tots de convidats. Ens agrada que el p\u00fablic s\u2019adoni que el protagonista s\u00f3n ell: som els conductors i ells els guionistes. La inspiraci\u00f3 ve d\u2019all\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\">Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s valoreu de CINC?<\/h4>\n\n\n\n<p>CINC per a nosaltres ha estat tot un descobriment: ens sentim segurs i tranquils, ja que sabem que estem en molts bones mans. M\u2019agrada fer teatre, per\u00f2 no tant haver de tenir una empresa per poder fer-ho, ser empresari\u2026 I en aquest aspecte els professionals de CINC ens assessoren i sempre ens donen molta tranquil\u00b7litat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Entrevistem en Jordi Mil\u00e1n, director i creador de la companyia de teatre La Cubana.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":25289,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_uag_custom_page_level_css":"","_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[108,156],"class_list":["post-25288","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevistes","tag-entrevista","tag-la-cubana"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/www.cinc.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Fotos-Blog-CINC-WordPress-40.webp","uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/www.cinc.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Fotos-Blog-CINC-WordPress-40.webp",1920,1080,false],"thumbnail":["https:\/\/www.cinc.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Fotos-Blog-CINC-WordPress-40-150x150.webp",150,150,true],"medium":["https:\/\/www.cinc.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Fotos-Blog-CINC-WordPress-40-300x169.webp",300,169,true],"medium_large":["https:\/\/www.cinc.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Fotos-Blog-CINC-WordPress-40-768x432.webp",768,432,true],"large":["https:\/\/www.cinc.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Fotos-Blog-CINC-WordPress-40-1024x576.webp",960,540,true],"1536x1536":["https:\/\/www.cinc.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Fotos-Blog-CINC-WordPress-40-1536x864.webp",1536,864,true],"2048x2048":["https:\/\/www.cinc.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Fotos-Blog-CINC-WordPress-40.webp",1920,1080,false],"gform-image-choice-sm":["https:\/\/www.cinc.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Fotos-Blog-CINC-WordPress-40.webp",300,169,false],"gform-image-choice-md":["https:\/\/www.cinc.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Fotos-Blog-CINC-WordPress-40.webp",400,225,false],"gform-image-choice-lg":["https:\/\/www.cinc.com\/wp-content\/uploads\/2024\/05\/Fotos-Blog-CINC-WordPress-40.webp",600,338,false]},"uagb_author_info":{"display_name":"F\u00e0tima Duran","author_link":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/author\/fatima\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Entrevistem en Jordi Mil\u00e1n, director i creador de la companyia de teatre La Cubana.","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25288","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25288"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25288\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25321,"href":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25288\/revisions\/25321"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25289"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25288"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25288"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cinc.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25288"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}