Responsabilitat patrimonial de l’Estat per l’apagada elèctrica del 28 d’abril de 2025

L’apagada elèctrica del 28 d’abril de 2025, que va afectar pràcticament tota la península Ibèrica, ha estat qualificada per la xarxa europea de gestors de sistemes elèctrics (ENTSO-E) com l’incident més greu del sistema europeu en més de vint anys. El col·lapse es va produir en pocs segons i va provocar la desconnexió total del sistema ibèric respecte de la xarxa continental europea.

Més enllà de l’impacte social i econòmic, aquest succés obre una qüestió jurídica rellevant: la possible existència de responsabilitat patrimonial de l’Estat pels danys ocasionats a ciutadans i empreses.

El subministrament elèctric és un servei essencial regulat per la Llei 24/2013 del sector elèctric. La seva gestió operativa recau en l’operador del sistema, Redeia, sota la supervisió de l’Estat i de la CNMC.

Tot i que es tracta d’una societat privada, la jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que la intervenció d’operadors privats no exclou la possible responsabilitat de l’Administració quan el dany deriva del funcionament d’un servei públic regulat.

L’article 106.2 de la Constitució espanyola reconeix el dret dels particulars a ser indemnitzats pels danys derivats del funcionament dels serveis públics, excepte en casos de força major.

Aquest principi es desenvolupa a la Llei 40/2015, que exigeix quatre requisits per poder reclamar:

• Existència d’un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat
• Que el dany no sigui jurídicament assumible pel perjudicat
• Relació amb el funcionament normal o anormal del servei públic
• Inexistència de força major

Els informes elaborats pel Govern espanyol, per Red Eléctrica i pel panel d’experts d’ENTSO-E coincideixen a assenyalar que l’apagada va ser conseqüència d’una combinació de factors tècnics i operatius, i no d’una causa única.

A més, l’informe d’ENTSO-E destaca que moltes mesures correctores ja eren tècnicament viables abans de l’incident, com la millora del control de tensió o la supervisió del sistema. Això reforça la idea d’un possible funcionament anormal del servei i dificulta l’al·legació de força major.

Des d’un punt de vista jurídic, aquests elements obren la porta a possibles reclamacions de responsabilitat patrimonial, sempre que s’acreditin els danys de manera individualitzada.

La clau no és identificar un únic responsable, sinó analitzar si l’apagada deriva de deficiències estructurals o de supervisió en un servei públic essencial. En aquest context, els informes tècnics poden tenir un pes rellevant en eventuals procediments administratius o contenciosos.

L’anàlisi de possibles reclamacions per danys derivats de serveis públics requereix un estudi jurídic rigorós i individualitzat.

A CINC Assessoria t’ajudem a valorar el teu cas i les possibles vies de reclamació amb seguretat jurídica.

Si necessites assessorament personalitzat, posa’t en contacte amb nosaltres i t’ajudarem a analitzar la teva situació.