El Govern estableix quan es considera gran tenidor a Catalunya

El Govern ha concretat els criteris per determinar quan un propietari d’habitatges passa a ser considerat gran tenidor. Segons un informe conjunt de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Direcció General de Tributs i Joc, es fixa el llindar en cinc habitatges situats dins d’una mateixa zona de mercat residencial tensionada.

A Catalunya s’han declarat dues zones de mercat tensionat: una amb 140 municipis (declarada el març de 2024) i una altra amb 131 municipis (de juliol del mateix any).

Per ser considerat gran tenidor, els immobles han d’estar tots dins d’una mateixa zona. Això implica que no es computen habitatges repartits entre diferents àrees tensionades.

Per exemple, un propietari amb tres habitatges a Barcelona i dos a Tossa de Mar no tindria aquesta consideració.

En aquestes zones, els nous contractes de lloguer no poden superar el preu de l’últim contracte vigent dels darrers cinc anys, un cop actualitzat.

En el cas dels grans tenidors, la renda del lloguer no pot superar en cap cas l’índex de referència del preu del lloguer.

El document també precisa com es computen els habitatges. En cas de copropietat, es tenen en compte els percentatges de titularitat, i no només el nombre d’immobles.

Així, es pot arribar a la condició de gran tenidor si la suma de participacions equival al 500% de cinc habitatges. També s’inclou l’habitatge habitual dins del còmput, ja que la normativa no l’exclou.

Quan els immobles no estan situats en zones tensionades, es tenen en compte tots els habitatges del territori espanyol, sempre que almenys un es trobi a Catalunya.

En aquests casos, el llindar per ser considerat gran tenidor s’estableix en deu habitatges o en una superfície superior a 1.500 m² d’ús residencial.

El document també recorda que el tipus de l’Impost de Transmissions Patrimonials pot arribar al 20% en determinades operacions vinculades a grans tenidors.

Aquest gravamen s’aplica a partir de la compra del sisè habitatge en una mateixa zona tensionada, o del dotzè en determinats supòsits de còmput global.

Queden exclosos del còmput els habitatges sense cèdula d’habitabilitat, els apartaments turístics i alguns casos de colivings, que s’analitzaran individualment segons el seu ús i configuració.

La normativa en matèria d’habitatge i fiscalitat immobiliària pot generar dubtes importants per a propietaris i inversors. A CINC Assessoria t’ajudem a analitzar el teu cas i a entendre com t’afecten aquests canvis normatius.