Un any del nou Reglament d’Estrangeria: quins efectes està tenint?

Què ha passat aquest primer any?

El nou Reglament d’Estrangeria compleix un any de la seva publicació al BOE. Tot i que la seva entrada en vigor es va produir sis mesos després, el 20 de maig de 2025, ja es pot fer un primer balanç sobre l’impacte que estan tenint les seves principals mesures en la realitat migratòria espanyola.

Ha augmentat el nombre de sol·licituds?

Sí, i de manera molt significativa. Sens dubte, la nova normativa ha establert millores substancials. El primer exemple és la reducció en un any del temps exigit per sol·licitar la regularització en tots els arrelaments. Aquesta mesura ha permès que molts estrangers en situació de vulnerabilitat puguin avançar la sol·licitud del seu tràmit. Una altra millora important ha estat el nou tràmit de Familiar de ciutadà espanyol, que ofereix, igual que la targeta de familiar de comunitari, la facilitat de treballar des de l’inici del tràmit, tot i que ens trobem amb empreses que, en no conèixer la nova normativa, descarten el treballador o treballadora si no han obtingut la targeta física. A més, ara els familiars d’estudiants poden sol·licitar el visat des del territori espanyol, cosa que abans no era possible.

Aquestes millores, sens dubte, han contribuït a l’augment del nombre de sol·licituds, com es pot veure a continuació:
El període anterior a l’entrada en vigor (de l’1 de gener al 20 de maig) va registrar 495.000 sol·licituds d’autoritzacions de residència.
En canvi, des del 20 de maig fins al 31 d’octubre, la xifra s’ha enfilat fins a les 724.000 sol·licituds.

Això suposa un increment del 46,2%, és a dir, gairebé un 50% més de peticions en comparació amb el mateix interval.

A què es deu aquesta pujada?

L’increment està relacionat especialment amb les noves vies de regularització contemplades pel Reglament, que han facilitat l’accés a permisos de residència:

• Autoritzacions inicials
• Renovacions
• Residències de llarga durada
• Vies d’arrelament regulades al nou text

Quantes persones s’han pogut regularitzar?

Durant el període comprès entre el 20 de maig i el 31 d’octubre, 95.000 persones han pogut regularitzar la seva situació mitjançant alguna de les vies d’arrelament previstes al Reglament.

També és important esmentar la situació de les persones que han quedat en situació de desprotecció. Ens referim a les greus conseqüències per a les més de 190.000 persones sol·licitants d’asil que es troben pendents de resolució, ja que les deixa en situació administrativa irregular si les seves peticions són denegades. Aquestes persones, durant el període de tramitació de la sol·licitud, que sol estar entre un i dos anys, compten amb una autorització per romandre i treballar a l’Estat espanyol. Amb la reforma del Reglament, la denegació de la sol·licitud d’asil comportarà no només la pèrdua d’aquesta autorització, sinó que, durant el primer any de vigència del Reglament, hauran de romandre sis mesos en situació irregular si volen sol·licitar els permisos per arrelament, i un cop transcorregut aquest temps, hauran d’esperar dos anys més per poder sol·licitar les autoritzacions, perquè no se’ls reconeixerà el temps de residència previ.

Quines conclusions podem extreure?

Aquest primer any posa de manifest que el nou Reglament està tenint un impacte rellevant en la gestió migratòria, tant en l’augment de sol·licituds com en l’agilització de processos de regularització. Les dades indiquen que el marc normatiu està responent a una realitat social en evolució i oferint noves oportunitats d’integració per a milers de persones.