Entrevista a Propacte

Sector: Jurídic / Mediació-conciliació-dret col·laboratiu 
Any d’incorporació a CINC: 2025
Ubicació: Girona
Lloc web: http://www.propacte.cat/

Entrevistem a Georgina Rieradevall, advocada mediadora i conciliadora de dret privat, fundadora de PROPACTE.

1. Què és PROPACTE i com va sorgir la seva creació?

A PROPACTE oferim els serveis de mediació, conciliació i dret col·laboratiu, com a mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC). Treballem per transformar una situació de confrontació en un espai de diàleg segur i constructiu, tot preservant les relacions i evitant la confrontació judicial.  

Com a impulsora d’aquest projecte professional, tenia clar que volia crear un nom que englobés el nostre compromís actiu a favor de la cultura de la pau, que es caracteritza per resoldre les diferències a través del diàleg, la negociació i el consens, en lloc de la força o la imposició. La paraula PROPACTE significa “a favor de l’acord” i és el que ens defineix: treballem per a la resolució pacífica dels conflictes.

PROPACTE. El camí cap a l’acord.

2. Explica’ns una mica més sobre la teva trajectòria professional: què t’ha portat a especialitzar-te en mediació, conciliació i dret col·laboratiu?

La meva trajectòria professional està profundament lligada al meu compromís amb la justícia i la pau social. Soc advocada, mediadora, conciliadora i educadora social, i des de l’any 2000 he anat adquirint experiència en la resolució de conflictes, tant en l’àmbit jurídic com en l’àmbit social.

La meva motivació per aquesta professió neix de la convicció que els conflictes no són una batalla de guanyadors i perdedors, sinó una oportunitat per a les persones de trobar solucions pròpies i duradores. M’apassiona ajudar a transformar una situació de confrontació en un espai de diàleg segur i constructiu, tot preservant les relacions presents i futures i evitant la confrontació judicial.

A partir del 2022 em vaig especialitzar formalment com a advocada mediadora i conciliadora, consolidant una trajectòria que combina la pràctica jurídica amb una visió social i humana dels conflictes.

Pel que fa a la meva formació, vaig començar amb la Llicenciatura en Dret a la Universitat de Girona i, posteriorment, vaig cursar una Diplomatura en Educació Social a la Universitat de Barcelona. La meva curiositat per les eines creatives en la intervenció amb persones em va portar a completar un Postgrau en Tècniques Teatrals Aplicades a la Intervenció Psicoterapèutica. Més recentment, he realitzat cursos específics de mediació familiar i civil i de conciliació privada, que m’han permès consolidar coneixements i aplicar-los de manera pràctica.

També formo part del col·legi d’advocats (ICAG, núm. 2667) i del Registre de persones mediadores del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya (núm. 3062), cosa que em permet treballar amb rigor professional i en xarxa amb altres experts en resolució de conflictes.

En resum, la meva trajectòria reflecteix la voluntat d’acompanyar les persones en moments difícils i de construir, des del diàleg i la cooperació, solucions justes i sostenibles.

3. Per a qui no estigui familiaritzat amb els MASC, ens podries explicar de manera senzilla què són i en què es diferencien la mediació, la conciliació i el dret col·laboratiu?

Els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC) són un conjunt de mètodes extrajudicials que tenen com a objectiu resoldre disputes legals fora dels tribunals.

Aquests mètodes són considerats “adequats” perquè s’adapten millor a les necessitats de les parts que el llarg, costós i confrontacional procés judicial. El seu èmfasi es posa en el diàleg, la cooperació i la confidencialitat. 

La mediació, la conciliació i el dret col·laboratiu tenen en comú que són MASC, però cadascun té els seus trets diferencials.

La mediació és un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que facilita la comunicació entre les persones, per tal que gestionin les seves controvèrsies i arribin a acords satisfactoris per elles mateixes, amb l’assistència i acompanyament d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral. En aquest procediment, les parts són les verdaderes protagonistes del procés, ja que són les que fan les propostes per arribar a acords.

La conciliació privada és un mètode de resolució de conflictes en el qual la persona conciliadora, que és experta i imparcial, assisteix a les parts en la recerca d’una solució negociada fora de l’àmbit judicial. A diferència de la mediació, la persona conciliadora no ha de respondre al principi de neutralitat, ja que pot oferir propostes d’acord. Faci o no propostes, la decisió d’acceptar-les sempre recau sobre les parts.

El dret col·laboratiu és un mètode de resolució de conflictes en què les parts i els seus advocats/des treballen conjuntament, de manera cooperativa i confidencial, per arribar a un acord mutu sense anar a judici. El principi fonamental és el compromís de no litigar: si el procés fracassa, l’advocacia col·laborativa implicada s’han de retirar, cosa que incentiva totes les parts a col·laborar per trobar una solució.

4. Amb l’entrada en vigor de la nova Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, quins casos estan obligats a intentar un MASC i quins en queden exempts? 

LaLlei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia busca un canvi de mentalitat en la manera com es resolen els conflictes legals de dret civil i mercantil. En lloc de veure el judici com la primera i única opció, la llei obliga les parts a explorar, com a primer pas, un Mitjà Adequat de Solució de Controvèrsies (MASC), com ho són la mediació, la conciliació o el dret col·laboratiu.

Segons l’article 5 de la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, per tal que una demanda sigui admesa a tràmit en les jurisdiccions civil i mercantil, s’ha d’acreditar que s’ha intentat prèviament un MASC. Aquest requisit es compleix si les parts han participat en algun d’aquests MASC: mediació, conciliació, dret col·laboratiu, opinió d’una persona experta independent, oferta vinculant confidencial o negociació.

Amb l’establiment d’aquest requisit de procedibilitat, la legislació vol fomentar la cultura de l’acord, descongestionar el sistema judicial i aconseguir solucions més ràpides i efectives.

No obstant això, la mateixa llei preveu una sèrie d’excepcions on no és obligatori intentar un MASC abans d’audir a la via judicial per tractar-se de disputes que, per la seva naturalesa o urgència, no poden o no han de resoldre’s a través de mitjans alternatius. Aquestes són les excepcions que es troben detallades en l’articulat de la llei: 

• Per la matèria: S’exclouen directament els conflictes de dret penal, laboral, concursal, i els que afecten drets fonamentals.
• Per la urgència: No cal intentar un MASC en cas de mesures cautelars urgents o en judicis que requereixen una resolució immediata.
• Per la naturalesa del procediment: S’exclouen els expedients de jurisdicció voluntària (on no hi ha un conflicte entre parts), els procediments de protecció de menors o filiació i els procediments d’execució de títols ja siguin judicials (sentències fermes, acords de mediació homologats, laudes arbitrals, etc.) o extrajudicials (com una escriptura pública).
• Per les parts involucrades: No és obligatori si una de les parts és una entitat del sector públic.
• Per manca de col·laboració: Si la part requerida a participar en el MASC no s’hi presenta o no mostra una voluntat real de negociar, el requisit es considera complert.
• Per ser víctima deviolència de gènere: En aquests casos queda totalment prohibit intentar un MASC per evitar que les víctimes siguin coaccionades per negociar en una posició de desequilibri i garantir que la via judicial sigui l’única opció per a la seva seguretat i protecció.

La Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia no només busca reduir la càrrega de feina dels jutjats, sinó que vol promoure un model de justícia més eficient, humà i centrat en la resolució pacífica i col·laborativa dels conflictes.

5. Quins beneficis concrets poden obtenir les empreses i particulars quan opten per un MASC en comptes d’un litigi?

Són molts els beneficis d’optar per un MASC. Aquests són els avantatges principals:

• Reducció de costos: Els MASC, com la mediació, són significativament més econòmics que els processos judicials. S’eviten els alts honoraris d’advocats i procuradors, les taxes judicials i les despeses de perits. Per a una empresa, això es tradueix directament en un estalvi financer i en la reducció de pèrdues. Per a una persona particular, pot prevenir una càrrega econòmica insostenible que un llarg litigi podria generar.
• Major rapidesa: Un procés de MASC pot resoldre’s en setmanes o pocs mesos, mentre que un litigi pot allargar-se durant anys. Aquesta rapidesa permet a una empresa resoldre disputes ràpidament sense interrompre la seva activitat comercial i la persona particular obté una solució en menys temps, reduint l’estrès i la incertesa del procés.
• Control del resultat: En un judici, la decisió final la pren un jutge. En un MASC, les parts són les protagonistes i tenen el control total sobre l’acord. Això permet arribar a solucions creatives i personalitzades que no es podrien aconseguir en un tribunal. Les empreses poden pactar acords de cooperació futura, i les persones particulars poden trobar solucions que s’ajustin millor a les seves necessitats personals i familiars.
• Confidencialitat: Els processos judicials són públics. Els MASC, en canvi, són totalment confidencials. Tota la informació compartida durant el procés no es pot utilitzar fora d’aquest. Per a una empresa, això protegeix la seva reputació i els seus secrets comercials. Per a una persona particular, garanteix la privacitat en disputes sensibles o personals.
• Preservació de relacions: El litigi és un procés adversarial que sovint trenca les relacions. Els MASC, en canvi, es basen en el diàleg i la cooperació, la qual cosa permet preservar les relacions. Per a una empresa, això és fonamental per mantenir socis comercials, clients o proveïdors. Per a una persona particular, és vital en disputes de família o entre veïns, on la convivència futura és inevitable.
• Alt índex de compliment: Els acords assolits en un MASC tenen un alt índex de compliment voluntari. Les parts els compleixen de bon grat, ja que han participat activament en la seva creació i senten que l’acord és just. Això redueix la probabilitat de futurs litigis i garanteix una solució més estable i duradora.

6. Pots compartir algun exemple o cas pràctic on la mediació hagi estat especialment útil per arribar a un acord satisfactori?

Un dels àmbits on la mediació demostra el seu major valor és en els conflictes de família. Aquest cas pràctic de divorci il·lustra perfectament com un diàleg facilitador pot transformar una situació molt tensa en una solució duradora.

• Situació inicial: 

Una parella amb dos fills petits decideix divorciar-se després d’anys de conflicte. La relació és molt hostil i la comunicació, inexistent. Cadascú contracta un advocat i es preparen per a anar a judici per resoldre la custòdia dels fills i el repartiment del patrimoni.

El litigi es planteja com una guerra: cada part vol la custòdia completa i una divisió dels béns que perjudiqui l’altra part. La situació és insostenible i afecta profundament el benestar dels fills, que se sentien enmig d’un camp de batalla.

• Procés de mediació: 

A petició d’un dels advocats, que veu que el cas es pot enquistar durant anys, la parella acudeix a la mediació. En les primeres sessions, la tensió és màxima. La mediadora, una professional neutral, no pren partit per ningú. El seu objectiu és simple: restablir la comunicació.

A poc a poc, la mediadora aconsegueix que les parts deixin de costat els retrets del passat i se centrin en el futur. Quan comencen a parlar de les necessitats dels seus fills, l’enfocament canvia.

En lloc de voler la custòdia total, un d’ells proposa un horari flexible per als nens, que s’ajusti a les seves activitats extraescolars. L’altre proposa mantenir la propietat de la casa familiar, ja que és el lloc on els nens se senten més còmodes, a canvi de compensar l’altra part amb un acord econòmic.

• L’acord satisfactori: 

Després de sis sessions en dos mesos, arriben a un acord personalitzat que cap jutge no hauria pogut imposar:

• Custòdia: Estableixen un calendari de custòdia flexible, adaptat a les necessitats dels nens i la disponibilitat dels pares, molt més complex que l’estàndard de setmanes alternes.
• Patrimoni: Acorden que un dels cònjuges es quedi a la casa familiar, amb un pagament compensatori, evitant que els fills hagin de canviar d’escola o d’entorn.

En conclusió, la mediació no només els va permetre estalviar una quantitat considerable de diners i anys de judici, sinó que també va preservar una relació de respecte mutu com a pare i mare. Gràcies a això, van poder continuar criant els seus fills de manera col·laborativa, evitant les conseqüències d’un litigi destructiu.

7. Què valores més de formar part de la comunitat professional de CINC?

El que més valoro de formar part de la comunitat professional del CINC Girona és la sinergia i col·laboració que s’hi genera de forma natural. Per a una professional com jo, que treballa en la mediació, la conciliació i el dret col·laboratiu, aquest valor és fonamental.

La meva feina es basa en resoldre conflictes de manera multidisciplinària. Els conflictes no són només legals; tenen implicacions financeres, emocionals i personals. Estar en un centre de negocis amb una comunitat de professionals actius em dona un accés directe a altres persones expertes. Aquesta proximitat facilita la comunicació i genera la confiança necessària per a les referències creuades, cosa que és la clau de la meva tasca.

A més de les sinergies, valoro molt l’entorn que ofereix el centre. Per a una professional com jo, l’oficina en un centre de negocis consolida la meva imatge professional i em dona una credibilitat que seria més difícil d’aconseguir amb un despatx propi. També ofereix un espai neutre i confidencial per a les sessions de mediació, cosa que és essencial perquè les parts se sentin còmodes i segures.

En definitiva, no és només un lloc per a treballar, sinó que és un ecosistema professional que potencia els meus serveis i m’ajuda a complir la meva missió de transformar els conflictes en una oportunitat per a les persones de trobar solucions pròpies i duradores. 

A PROPACTE, estem a la vostra disposició per a atendre qualsevol consulta o sol·licitud de serveis. Trobareu les nostres dades de contacte a www.propacte.cat.